Maite Aymerich
Alcaldessa de Sant Vicenç dels Horts. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació. Ha treballat com a docent a diferents nivells educatius: educadora social en centres de menors, pedagoga en Equips d’Atenció a Infància i adolescència en alt risc social, formadora de l’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés, tutora de projectes del Màster d’Intervenció Socioeducativa amb infants, adolescents i joves en risc o conflicte social de la Universitat Ramon Llull, i formadora en els tallers de pares de prevenció dels consum de drogues “Connecta amb els teus fills” del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Psicopedagoga de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic de Sant Vicenç dels Horts.
A més, ha participat activament en la Plataforma contra la Façana i en el Col·lectiu NO ARE per evitar la urbanització de la zona agrícola de Sant Vicenç i va estar vinculada al món del lleure com a monitora de l’Esplai Flor de Neu.
Guillem Balboa
Funcionari de carrera, tècnic de la Direcció de Comunicació de la Universitat de les Illes Balears des de 1997. Va ser cofundador de SOS Racisme a Mallorca, entitat ara desapareguda, i col·laborador amb diferents moviments socials. Entre el 2008 i el 2011 va ser cap de premsa de la Conselleria d’Educació del Govern balear.
L’any 2015 encapçala la recent creada agrupació local de Més per Mallorca a Alaró a les eleccions municipals, obtenint uns resultats històrics per a l’esquerra soberanista a Alaró. Els dos primers anys, se n’ha fet càrrec de la Regidoria d’Urbanisme i Promoció Econòmica i actualment ocupa el càrrec de Batle.
L’abril de 2016 va ser elegit membre de la comissió executiva i també del Consell Polític de Més per Mallorca
Albert Batet
Alcalde de Valls i diputat al Parlament de Catalunya en l’onzena i desena legislatura. Associat al Partit Demòcrata, va ser militant de Convergència Democràtica de Catalunya fins a la seva dissolució. És alcalde de Valls des de 2008, havent ocupat diferents càrrecs com a regidor de l’ajuntament de la capital de l’Alt Camp des del 2003, com ara les regidories de Planejament i Urbanisme, Governació i Recursos Humans, Hisenda i Finances o Barri Antic. Va estudiar Direcció i Administració d’Empreses i té un Màster en Bussiness Administration per ESADE.
En el període 2011-2015 fou vicepresident Territorial del Camp de la Diputació de Tarragona i president del Patronat de Turisme de la Costa Daurada. Fou escollit a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2015 dins la llista de Junts pel Sí. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2017 fou escollit diputat amb la llista de Junts per Catalunya.
Josep Costa
És jurista i politòleg. És professor associat i membre el Grup de Recerca en Teoria Política al Departament de Ciències Polítiques i Socialsde la Universitat Pompeu Fabra. També treballa com a lletrat en una administració pública, i està ultimant la seva tesi doctoral sobre la legitimitat del nacionalisme en estats plurinacionals. Publica regularment articles d’opinió i difusió en mitjans com l’Ara, El Punt Avui, El Nacional o Vilaweb.
Ha estat Visiting Researcher al Centre for Comparative Studies in Race and Ethnicity de la Universitat de Stanford (EEUU), al Forum for Philosophy and Public Policy de la Queen’s University (Canadà) i, breument, a la University d’Edimburg (Escòcia). Comença a etudiar els estats plurinacionals i el processos de secessió fa quasi dues dècades.
El seu article «On Theories of Secession: Minorities, Majorities, and the Multinational State»,publicat l’any 2003 a la Critical Review of International Social and Political Philosophy és un dels treballs pioners a Catalunya sobre teories de la secessió i que dialoga de tu a tu amb els màxims experts sobre el tema.
Jordi Muñoz
És investigador Ramón y Cajal a la Universitat de Barcelona des de Juliol 2014. Anteriorment havia sigut investigador postdoctoral (Juan de la Cierva) a la Universitat Autònoma de Barcelona, i predoctoral a la Universitat Pompeu Fabra, on va doctorar-se al 2009.
També ha estat, com a investigador visitant, a la Universitat de Göteborg (2012), a la Yale University (2007-08) i com a TA a la Essex Summer School on data analysis (2004 i 2005).
Els seus interessos de recerca se centren en l’anàlisi de les actituds i el comportament polític, i imparteix docència, sobretot, en mètodes quantitatius de recerca i comportament polític. És membre del grup de recerca ‘Democràcia, eleccions i ciutadania’.
Ha publicat la seva recerca a revistes com Comparative Political Studies, European Political Science Review, Electoral Studies, European Union Politics, Nations and Nationalism, Ethnic and Racial Studies and Regional i Federal Studies.
Mariona Ferrer
És doctora en Ciència Política i Socials per l’Institut Universitari Europeu (EUI) de Florència i té un Postgrau en Anàlisi de Dades per la Universitat d’Essex.
Actualment treballa d’investigadora al Department de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vinculada a projectes europeus. Les seves àrees de treball són participació no electoral, processos participatius, joventut i desigualtat.
Ha coordinat diversos projectes europeus i combina la recerca acadèmica amb l’assessorament amb diverses administracions públiques.
David Miró
Va néixer a Borriana, la Plana Baixa, el 1973. Actualment, compagina el seu càrrec de subdirector del diari Ara amb el de professor de periodisme polític a la Universitat Pompeu Fabra. Abans d’entrar a l’Ara el 2010 va treballar a COMRadio i va ser delegat del diari Público a Catalunya. Com a analista polític ha col·laborat a diversos mitjans com l’Avui,El Periódico de Catalunya, El País, TV3, Catalunya Radio, TVE Catalunya i Ràdio 4. És llicenciat en Filologia Catalana (UB) i en Periodisme (UPF).
Lluís Reales
Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment és professor associat de periodisme científic. Ha estat director del suplement Ciencia y Salud de La Vanguardia i cofundador del Grup de Periodistes Digitals. Autor de diversos llibres sobre tecnologia i medi ambient, com ara Medi ambient i comunicació. De l’evolució cultural a l’evolució conscient (1994), ha participat en l’elaboració del Pla Estratègic de Cultura de Barcelona. També ha estat jurat en premis d’àmbit científic.
Fins el 2016, ha dirigit i presentat el programa Einstein a la platja de Barcelona Televisió, sobre qüestions científiques, mèdiques i ambientals, col·labora al diari El País i ha coordinat, fins el 2015, la revista Medi Ambient. Tecnologia i cultura, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya.
Dolors Sabater
Professora i activista social i cultural catalana, alcaldessa de Badalona des del 13 de juny de 2015, la segona en la història de Badalona, després de Maite Arqué. Fins a la seva presa de possessió com a alcaldessa, ha sigut professora i cap del departament de ciències socials i pedagoga a l’Institut Júlia Minguell, al barri de Llefià. També té una llarga trajectòria en les lluites socials, l’activisme, l’associacionisme, el voluntariat i l’ecologisme. Va ser vicepresidenta d’Òmnium Cultural Barcelonès Nord.
Va encapçalar durant les eleccions de 2015 la candidatura ciutadana Guanyem Badalona en Comú, que va ser la segona força del consistori, i que gràcies al vot de les forces d’esquerra, i un vot de CDC, va aconseguir esdevenir alcaldessa. Entre les seves atribucions, a banda de l’alcaldia, va conservar els àmbits de seguretat, descentralització, joventut i dona, a més d’esdevenir regidora del districte 4, format pels barris de Llefià i La Salut. Els eixos del seu govern són donar resposta a la situació d’emergència social de la ciutat, per garantir els serveis bàsics a les famílies més vulnerables, i, d’altra banda, fomentar la participació ciutadana i una forma de govern més transparent, juntament amb la col·laboració de les entitats socials badalonines.
Miquel Strubell
És llicenciat en Psicologia i Fisiologia per la Universitat d’Oxford, té un màster en Psicologia de l’Educació de la Universitat de Londres, i la llicenciatura en Psicologia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha fet recerques en temes de bilingüisme escolar i familiar i ha escrit sobre polítiques lingüístiques, planificació lingüística i temes relacionats.
El 1980 fou cap del Servei de Normalització Lingüística de la Generalitat de Catalunya. També ha estat director de l’Institut de Sociolingüística Catalana. Fou secretari del Consell Social de la Llengua Catalana, del qual és membre des de 2005; i fou membre del consell d’administració, i després vicepresident, del Consorci per a la Normalització Lingüística.
Autor de diversos llibres, com ara Llengua i població a Catalunya (1981), La llengua catalana a l’àrea barcelonina (amb JM Romaní, 1986), The Catalan Language: Progress towards normalisation (amb Jude Webber 1991); Estudis i propostes per a l’extensió de l’ús social de la llengua catalana (coordinador, 1991); Euromosaic. Production and reproduction of minority language groups in the EU (coordinador i co-autor, 1996); i Discussion manual on lesser-used languages (amb Jordi Bañeres, 1998).
Entre 1985 i 2014 fou director d’activitats de la Fundació Congrés de Cultura Catalana, i ara n’és el President. D’ençà la seva fundació el mes de novembre de 2002 i fins a la seva dissolució el juny de 2005, fou president de Catalunya 2003, una associació política promoguda per Pere Esteve que reclamava més autogovern per a Catalunya. Des de 2006 és membre-fundador de la plataforma independentista Sobirania i Progrés. El setembre de 2009 va ser membre del grup inicial de promotors del «Moviment per la Independència» que esdevindria l'»Assemblea Nacional Catalana».
Fou primer el secretari executiu, i després el director, de la Càtedra Linguamón-UOC de Multilingüisme d’ençà de l’any 2006, fins a la seva jubilació el setembre de 2014.
Tània Verge Mestre
És Doctora en Ciència Política per la Universidad Complutense i l’Instituto Universitario de Investigación Ortega y Gasset (2005). Professora agregada a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i des del 2014 directora de la Unitat d’Igualtat. La seva recerca se centra en la representació política, els partits i les dinàmiques de gènere de la participació política i de l’adopció i la implementació de les polítiques d’igualtat. Les seves publicacions poden consultar-se a la seva web personal. És la coordinadora acadèmica de l’Observatori dels Partits Polítics de Catalunya (OPCAT), un observatori inclòs com a bona pràctica dins el Portal de Transparència de la Generalitat de Catalunya. Va ser membre de la Sindicatura Electoral del referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre. És activista feminista a Ca la Dona, on participa dels col·lectius #OnSónLesDones i Feministes per la Independència. La República Catalana serà feminista o no serà.
Vicenç Villatoro
Escriptor, periodista i polític català. És l’actual director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Com a escriptor ha publicat especialment llibres de narrativa, que han obtingut alguns dels premis més importants de la literatura catalana. En la seva obra destaquen Evangeli gris, La claror de juliol, Memòria del traïdor, Hotel Europa, La ciutat del fum i Un home que se’n va. Ha publicat també obres de poesia, assaig d’actualitat, memorialística i narrativa infantil i juvenil. És autor de lletres de cançons i guions cinematogràfics i ha estat comissari de diverses exposicions, com «Escolta, Espanya», «Cataluña, tierra de acogida» i «Veus».
Com a periodista ha treballat a les redaccions de Diari de Terrassa, El Correo Catalán i TV3, especialment a les àrees de cultura. Ha dirigit el diari Avui, la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i diversos programes culturals a TV3 i el Canal 33, com Trossos, Crònica tres, Millenium i De llibres. Col·labora habitualment en mitjans escrits i audiovisuals com el diari Ara, Catalunya Ràdio, TV3, Revista de Catalunya i El Temps, entre molts d’altres. Ha estat professor de gèneres d’opinió periodística a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l’àmbit públic, ha estat director general de Promoció Cultural de la Generalitat, director de l’Institut Ramon Llull i de la Fundació Ramon Llull, membre del consell d’administració de BTV i diputat al Parlament de Catalunya per CDC.