La república de la cultura
L’auge del moviment independentista en els darrers anys no ha anat acompanyat, paradoxalment, d’una reflexió sobre la cultura que volem en la República Catalana. D’altra banda, la crisi econòmica ha suposat una reducció generalitzada dels fons destinats a la creació i al patrimoni culturals. També s’ha produït una dependència més directa de les institucions culturals respecte les administracions polítiques en tots els àmbits, des del local fins al nacional. Fins i tot ha fet l’efecte que els trets culturals i identitaris suposaven per a alguns una nosa a l’hora de construir un discurs socialment cohesionador. Potser per aquest motiu el relat cultural, que havia fonamentat tradicionalment el catalanisme polític, ha quedat relegat a un segon pla, davant altres argumentaris, com ara el fiscal, l’econòmic o el social.