Per Joan Sala
El món de la cultura a Catalunya està revolucionat. Ja era hora! Amb això de la cultura som un país especial. Una llarga història ens avala com a importants generadors de fets culturals: som un país d’artistes plàstics notables, de grans escriptors, de directors i artistes importants tant en el camp del teatre com del cinema i hem donat grans músics al món. I tot això, amb rares excepcions, s’ha fet sense tenir un suport normalitzat des l’espai oficial. Ha estat la societat civil que, des del sobreesforç, ha mantingut la dignitat de la cultura, però en la societat actual on s’imposa això que anomenem “globalització” i amb el creixement exponencial en els darrers 10 anys de tot el que fa referència a les noves tecnologies, no n’hi ha prou amb aquest sobreesforç. La resta de països juga amb unes altres armes que les que tenim nosaltres. Vegem-ho.
La despesa en cultura de la Generalitat de Catalunya el 2019 va ser de 35 euros per habitant i any. Aquest 2020 ens diuen que hem d’estar contents perquè s’ha incrementat fins a 39 euros per habitant i any. Algú creu que podem estar contents amb aquesta quantitat? Si la comparem amb els països del nostre entorn, veurem quina és la realitat: a Polònia, la més baixa, hi destinen 146 euros per habitant i any; a Portugal, 158; a Itàlia, 233; a França, 476; als Països Baixos, 508; a Suècia, 607 i a Dinamarca, 880. Totes aquestes xifres són dades oficials de la Generalitat i de l’Eurostat. Com podem estar contents? El que estem és indignats!
En relació al 2008 el pressupost de Cultura de la Generalitat és de la meitat: Per aquest any 2020 el percentatge dedicat a Cultura en el pressupost és d’un 0,623 % del total. Aquesta xifra ja ens diu molt de l’interès que els nostres polítics tenen en el nostre àmbit. Des d’Actua Cultura, plataforma creada recentment, reivindiquem que el percentatge sigui de un 2%, i això tot i saber que un 2% encara estarà per sota de molts països del nostre entorn. França hi dedica un 2,5%, Suècia un 2,6%, els Països Baixos un 2,7%, Dinamarca un gens menyspreable 3,4%. A dia d’avui el que es destina al Departament de Cultura són menys de 300 milions d’euros i la xifra hauria d’estar en uns 840 milions d’euros. I aquesta xifra s’hauria d’aconseguir en un màxim de dos anys.
Com estem treballant des d’Actua Cultura per aconseguir aquesta fita? Doncs fent molta feina de parlar amb la classe política: hem parlat amb tots els grups parlamentaris i tots, repeteixo tots, ens donen la raó; hem parlat amb la consellera de Cultura, que també té clar que li cal més pressupost; hem parlat amb el vicepresident Aragonès que també és el responsable de les finances de la Generalitat i també considera que tot això ha de canviar. Però la cosa no canvia.
Ara mateix, les esperances les tenim posades en dos punts. El primer i fonamental és la mobilització de tot el sector cultural i de les persones que sense pertànyer al sector sí que aprecien la cultura. Aquesta mobilització es començarà a fer evident el proper dilluns 9 de març a les 16h a la Plaça del Rei de Barcelona on hi ha convocada una gran concentració que serà el tret de sortida a un any de visibilització d’aquesta situació d’emergència cultural que vivim.
El segon, en la Taula de negociació proposada pel vicepresident Aragonès. Serà una taula on hi haurà representades tant la Conselleria de Cultura com la Conselleria d’Economia i el sector cultural a través d’Actua Cultura. Aquesta taula ha de servir per definir com s’ha de finançar la cultura en els propers anys des de l’Administració. No ha de ser una taula per definir on han d’anar els diners, sinó una taula per veure quants i d’on venen els diners que si han d’adreçar, de com solucionem d’una vegada aquesta infradotació per a temes tan importants com la creació de públics, l’ajuda a la creació, etc… que tenim abandonats, perquè posar 150.000 euros per a creació de públics, a ningú se li escapa que no serveix per a res.
Aquesta taula hauria d’acabar amb les reiterades promeses que des del Departament de Cultura es fan a tots els sectors ja siguin en forma de Plans sectorials o d’altres i que no es poden complir per manca de pressupost. Cal tenir acordat amb qui té els diners, Economia, de que disposarà el Departament els propers anys, un pla a quatre o cinc anys vista de manera que tots treballem tocant de peus a terra, però que alhora puguem treballar com ho fan els nostres companys francesos, holandesos o suecs, no posant un sobreesforç permanent per a mantenir la nostra Cultura.
És per tot això que us animo a estar a l’aguait de les informacions que des d’Actua Cultura anirem oferint i a sumar-vos a l’esforç col·lectiu i certament insòlit que representa tenir tot un sector cultural unit per a un sol fi: la supervivència cultural del nostre país i de la nostra gent.