Andreu Domingo
Doctor en Sociologia, màster en Demografia, investigador i sotsdirector del Centre d’Estudis Demogràfics (CED) a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Investigador Principal del Grup Globalització, migracions i espai. President de l’Asociación de Demografia Histórica (ADEH) que aplega els demògrafs d’Espanya i Portugal, i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans (secció Filosofia i Ciències Socials). Especialitzat en immigració internacional i formació de família i teoria demogràfica. Co-editor de Perspectives demogràfiques (butlletí científic del CED). Entre les publicacions destaquem: (2014) Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional. Barcelona, L’Avenç; (2018) Demografía zombi. Resilientes y redundantes en la utopía neoliberal del siglo XXI. Barcelona: Icaria; i Domingo, Andreu (2020) “La Covid-19: Un xoc de generacions?”, al dossier “Quina mena de país volem?”, L’Avenç, 474.
Xavier Duran
Llicenciat en Ciències Químiques i doctor en Ciències de la Comunicació per la UANB. Redactor especialitzat en ciència al serveis informatius de TV3. Del 1999 al 2014 va dirigir el programa El medi ambient. Autor de més d’una trenta de llibres, entre els quals “La ciència en la literatura” (Edicions UB), “L’individu transparent” (Pagès) i “L’imperi de les dades” (Bromera). Guanyador de diversos premis: Joan Fuster, Josep Vallverdú (en dues ocasions), Joaquim Xirau, Premi Europeu de Divulgació Científica-Estudi General (en dues ocasions), Marià Vayreda, premi Crítica Serra d‘Or i Premio Nacional de Edición Universitaria al mejor libro de divulgación científica.
Andreu Escrivà
Ambientòleg, doctor en Biodiversitat i divulgador ambiental. Tècnic en projectes ambientals de la Fundació València Clima i Energia. Autor dels llibres ‘Encara no és tard: claus per a entendre i aturar el canvi climàtic’ (Bromera/PUV, 2017) i ‘Y ahora qué hago’ (Capitán Swing, 2020). Va formar part del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic de la Generalitat Valenciana durant un any, presentant la seva dimissió a causa de la ‘inactivitat’ de l’organisme. Exerceix de divulgador ambiental i científic, sempre amb el propòsit de sensibilitzar sobre la problemàtica del canvi climàtic. L’any 2016 va rebre el XXII Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, als Premis Literaris Ciutat d’Alzira, per ‘Encara no és tard, una anàlisi sobre les claus per entendre i aturar el canvi climàtic’.
Oriol Estela Barnet
Economista i geògraf. Professional de desenvolupament econòmic local des del 1995. Ha estat consultor per a administracions publiques (1995-2015) i posteriorment ha exercit la seva activitat a la Diputació de Barcelona, com a tècnic assessor de l’Àrea de Desenvolupament Econòmic i entre 2012 i 2016 com a Cap de l’Oficina Tècnica d’Estratègies per al Desenvolupament Econòmic. Des de l’any 2016 és el coordinador general del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona, des d’on s’impulsa actualment el procés “Barcelona Demà. Compromís Metropolità 2030”. És també membre del claustre docent del Centro Iberoamericano de Desarrollo Estratégico Urbano des del 2006 i coordinador tècnic de la Càtedra Barcelona-UPF de Política Econòmica Local des del 2017.
Carme Ferrer Cervelló
Nascuda a Terrassa fa 44 anys, en fa més de dotze que viu a Senan (Conca de Barberà), un dels municipis més petits de Catalunya i regit encara per un consell Obert de veïnes i veïns. Mare d’una nena i un adolescent, de formació enginyera tècnica en topografia, i estudiant de màster. Alcaldessa de Senan des del juny del 2015, consellera de Sostenibilitat, Paisatge i Agricultura al Consell Comarcal de la Conca de Barberà i vicepresidenta de l’Associació de Micropobles de Catalunya
Itziar González Virós
Arquitecta i urbanista, treballa en l’àmbit del decreixement urbà, l’optimització d’habitatges públics, la rehabilitació de centres històrics urbans i de les edificacions en el medi rural. Implicada amb el pacifisme, el feminisme i l’ecologia, és experta en processos de mediació i resolució de conflictes en l’espai públic. És ex-regidora del barri de Ciutat Vella de Barcelona (2007-2010), càrrec del que va dimitir com a protesta per un cas de corrupció urbanística. Amb la UTE km ZERO, va guanyar el 2017 el concurs internacional per a la transformació integral de la Rambla de Barcelona. Actualment és directora del curs “Arquitectura social” de l’Escola Sert i treballa entre d’altres projectes d’urbanisme i planejament , en el Pla local d’habitatge de Cadaquès i el Pla especial d’HUTS a Tossa de Mar. També realitza projectes de rehabilitació, com l’Església vella de Tossa de Mar, la Casa del Mar de l’Escala i l’antic ajuntament de Masroig. Pel que fa a processos de cooperació ciutadana actualment dirigeix i coordina el procés participatiu del Parc de l’Alameda del municipi de DEBA ( Guipuzkoa) i el del debat sobre els usos dels equipaments del Barri vell de Girona.
Ermen Llovet Martí
A principis dels anys 80 del segle passat, l’Ermen tenia dos somnis: la implantació d’un model energètic basat en energies renovables (llavors dites «alternatives») i l’assoliment de la independència del país. Llavors va cofundar l’empresa cooperativa Ecotècnia (que va arribar a estar en el Top10 mundial de fabricants d’aerogeneradors) i es va afiliar a l’MDT (Moviment de Defensa de la Terra). A data d’avui, com tots sabem, aquells dos somnis han fet salts de gegant. El 2011 va aterrar al Mas Vinyoles de Sant Pere de Torelló, un mas rònec que va rehabilitar amb la seva dona i sòcia, la Pepa Bargay († 2020) amb el repte de donar vida i sentit econòmic a un mas del segle XXI: habitatge familiar des del 2016, turisme rural, coworking a la natura i una «fàbrica de startups» (Mas Vinyoles Venture Factory) amb incubadora. Des de 2019 és regidor de Transició Energètica de l’Ajuntament de Sant Pere i actualment està posant en marxa, amb el Consell Comarcal, un Pla per a tot Osona a l’objecte de reduir en 6 anys, el 40% de les emissions de CO2 lligades al consum d’energia.
Arnau Queralt
Llicenciat en Ciències Ambientals (UAB, 1997), diplomat en Afers Europeus per l’Escola Diplomàtica del Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació i el Patronat Català Pro Europa (1998) i màster en Gestió Pública (ESADE, UAB i UPF, 1999), és el director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) des del 2011. Com a tal, presideix des del 2015 la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC). Anteriorment havia estat president (2010-2012) del Col·legi d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) i director del Patronat Català Pro Europa.
Ramon Queralt Boldú
Ambientòleg (UAB, 1997) i jurista (UdL, 1998). Des de 1999, exerceix de consultor ambiental a l’empresa de la que és cofundador LA LLENA ambiental, especialitzada en ordenació i planificació del territori, el medi natural i el paisatge. En el camp associatiu ha participat en vàries entitats cíviques i culturals d’articulació i defensa del món rural. Ha escrit “L’Ateneu Popular Garriguenc 1993-2003. 20 anys de fets i històries per a una comarca en moviment” (Fonoll, 2014), “Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent” (Cossetània, 2008), “Impacte ambiental del despoblament” (Pagès, 1999).
Margalida Maria Ramis Sastre
Llicenciada en física i activista ecologista. Ha treballat en els camps de la gestió energètica i les energies renovables, al capdavant de les Agències d’Energia de Menorca i de les Illes Balears, i també en l’àmbit de la consultoria en matèria de gestió de residus. Va iniciar els estudis de tercer cicle al departament de Geografia de la UIB com a membre del Grup d’Investigació Sostenibilitat i Territori (GIST). Ha estat presidenta-fundadora de l’ONG, Enginyeria Sense Fronteres de les Illes Balears. Actualment i des de fa més de 10 anys, treballa al Grup d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB) com a portaveu i responsable de l’Àrea de Territori i Recursos. En la vessant de la divulgació de l’ecologisme social i polític, col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com La Directa, Ona Mediterrània Ràdio, IB3 ràdio o el Diari Ara Balears i també amb l’associació Albasud.
Ramon Ribera Fumaz
Director i cofundador del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Màster en Economia, Societat i Espai i Doctor en Geografia per la Universitat de Manchester. Abans d’aterrar a l’IN3 va ser investigador post-doctoral l’Institut d’Estudis Avançats de la Universitat de Lancaster i professor als Estudis d’Economia i Empresa de la UOC. La seva recerca gira al voltant de les geografies del capitalisme digital i els processos d’urbanització.
Sergi Saladié
Llicenciat i Doctor en Geografia (URV), postgrau en Arquitectura del Paisatge (UPC), Màster en Estudis Territorials i Urbanístics (EAPC, UPC i UPF), i Diploma de Tècnic Urbanista (EAPC ). Des del 2004 és professor associat al Departament de Geografia de la URV, on imparteix docència de planejament territorial al Grau de Geografia i Ordenació del Territori, i de paisatge a Arquitectura. Com a investigador ha participat i coordinat diversos projectes, com els Catàlegs de Paisatge del Camp de Tarragona (2005-2007) i de les Terres de l’Ebre (2007-2009), o d’altres en els àmbits de la gestió territorial, l’energia o el turisme. Com a geògraf autònom desenvolupa projectes, estudis i assessoraments, especialment en l’àmbit del paisatge i de l’energia, per encàrrec de diverses administracions públiques així com altres organismes i entitats. Entre les publicacions recents destaquen: Els paisatges de l’Alt Camp (Cossetània, 2014); Impacte econòmic de les centrals eòliques en els pressupostos municipals a Catalunya. Estudi comparatiu (Pagès editors, 2014); Pla de paisatge de Cervera (Paeria de Cervera, 2015); Conflicte entre el paisatge i l’energia eòlica (Pagès editors, 2018). Des de gener de 2020 és el representant del Col·legi de Geògrafs a la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre. Com a membre i col·laborador de diversos moviments socials de defensa del territori, realitza activisme sobre el paper del territori en la transició energètica i la implantació de les energies renovables. Entre 2015 i 2017 va ser Diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular-Crida Constituent (CUP-CC).
Pili Sanmatín Ferrer
Diplomada amb Educació Social i màster en Estudis de Dones, Gèner i Ciutadania. el 2014 inicia un viatge de retorn a la Terra Alta per aprendre sobre el vi, la terra, la vinya i la quotidianitat de la vida rural. Amb un respecte profund a la pagesia i la necessitat d’aprendre sobre els seus sabers. Observadora incansable. Aporta una nova mirada al CELLER BÀRBARA FORÉS, celler familiar amb una trajectòria de més de cent anys, on experimenta i aprèn de la mà de la millor mestra: la seua mare. El seu projecte més personal: BÀRBARA FORÉS EN MOVIMENT. Ha participat en diferents moviments socials lligats al territori, actualment en pausa. Posa veu al programa “dents i ungles”, espai radiofònic dedicat a la poesia de Tarragona ràdio
Mar Satorras Grau
Ambientòloga, antropòloga i investigadora Juan de la Cierva del Laboratori de Transformació Urbana i Canvi Global (TURBA) de la Universitat Oberta de Catalunya. La seva recerca se centra en qüestions socio-ambientals, particularment al voltant del canvi climàtic, l’aigua, i la sostenibilitat urbana.
Violeta Tena Barreda
Redactora d’economia, medi ambient i societat al setmanari EL TEMPS a més, és vice-presidenta de la Unió de Periodistes Valencians i presidenta del Centre d’Estudis dels Ports. En l’àmbit dels moviments socials, ha estat membre del col·lectiu Els Ports en Moviment i va participar en la plataforma Sense Senyal que va organitzar una manifestació de 15.000 persones a Castelló per reivindicar la recuperació de TV3 al País Valencia.
Roser Vernet Anguera
Dona del Priorat, filòloga de formació i actualment mestressa de la casa rural Perxe, seu de l’associació cultural Centre Quim Soler, la literatura i el vi, espais on s’hi acull i es convoca hostes i convidats, al voltant d’activitats i projectes que relacionin la gent, els paisatges i la cultura per contribuir a petita escala a fer existir dignament, i amb veu i vot, un bocí de país en el conjunt del país i del món.